Argelaguer viu

Ahir el Comité de Vaga CNT-Codex va signar un acord amb l’empresa que recull les principals reivindicacions dels treballadors.

Després de 4 mesos d’aturades i movilitzacions dels treballadors de la major
empresa de Catalunya dedicada al sector de l’arqueologia, finalitza la vaga
convocada per CNT a Codex amb un acord que recull les principals
reivindicacions que varen motivar el conflicte.

Des del passat 31 d’octubre els treballadors i les treballadores de Codex, la
principal empresa del sector arqueològic a Catalunya, han estat realitzant
aturades primer quinzenals, i després setmanals, convocades per la Secció
Sindical de CNT.

El conflicte va ser originat per la falta de mesures de seguretat i higiene als
centres de treball de l’empresa, el frau de llei generalitzat en la contractació de
la plantilla, els sous de misèria que eren els més baixos de tot el sector i el no
reconeixement de la secció sindical.

Durant tot aquest temps, els i les arqueòlogues de Codex i el Sindicat CNT han
protagonitzat més de 50 actes de protesta, entre concentracions a la seu de
l’empresa, al Museu d’Història de Barcelona i Tarragona (on Codex té la seva
seu), davant el Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya,
l’Anfiteatre Romà de Tarragona o la manifestació unitària d’empreses en
conflicte a Barcelona el passat 21 de gener.

L’acord que dona fi a la vaga, recull les principals reivindicacions de la Secció
Sindical: regulació dels contractes temporals, reconeixement i drets per a la
Secció Sindical de CNT, la fi de l’activitat laboral al centre de treball de
Barcelona fins l’adquisició d’un que reuneixi les condicions necessàries i una
pujada salarial que equipara els sous a la resta del sector, calculat en un
augment del sous més baixos del 24%.

Durant la vaga l’empresa va rescindir el contracte a 5 auxiliars que varen
secundar les aturades, i tot i no ser afiliats de CNT, la seva readmissió va
passar a ser un dels punts bàsics en les reivindicacions de la vaga. No obstant,
la renúncia d’aquests treballadors a la seva readmissió ha motivat que aquest
aspecte no estigui recollit a l’acord final.

Finalment, la Secció Sindical CNT-Codex desvincula la fi d’aquestes
movilitzacions de les que es poguin derivar de la negociació del Conveni
Col·lectiu del sector de l’arqueologia a Catalunya, que ja porta més de 3 anys
de negociacions i on Codex ocupa la Secretaria de la Patronal.

Les obres es pagaran amb 150.000 euros que posarà l’Estat

RAMON ESTÉBAN. Argelaguer
Unes obres que començaran a la primavera permetran frenar la degradació de l’església parroquial de Santa Maria d’Argelaguer, un temple documentat ja al segle XI que encara conserva restes arquitectòniques d’estil romànic. Feia molts anys que l’Ajuntament volia intervenir en l’edifici, però no disposava de prou recursos per fer-ho. Finalment, l’Estat aportarà 150.000 euros de l’1% cultural i executarà l’obra, mentre que el Servei de Monuments de la Diputació n’ha assumit el projecte.

+ Imatge recent del temple en què s’aprecia el mal estat del campanar. Foto: R.E.

El campanar és l’estructura de l’edifici que es troba en més mal estat. La reparació consistirà a fer una coberta i una cornisa noves, retirar els murs postissos que tapen parcialment les obertures del cloquer, fer una neteja general de les quatre façanes de la torre i restaurar la superfície remolinada que encara es conserva en una de les vessants. L’altra zona de l’església on s’intervindrà serà la coberta de l’absis. Està previst practicar-hi una lluerna que permeti il·luminar de manera natural un sector de l’interior del temple. Als murs laterals es restituirà l’aspecte original de les obertures, que ara mateix estan mig tapades. Aquests treballs seran els primers que es faran de tot el paquet de la reforma integral del nucli antic, un projecte de molta envergadura que el consistori confia en anar-lo executant per fases. L’església està consagrada a Santa Maria i a Sant Damas (segons la tradició defensada al poble, aquest papa del segle IV va néixer a Argelaguer). Del temple original conserva alguns trams de parets interiors i les filades de pedra corresponents als fonaments. Com amb la majoria dels edificis de la comarca, els terratrèmols del segle XV van destruir la major part de l’estructura .

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2231649

N.S. Barcelona.
Un home va patir ahir cremades de segon grau a causa d’un incendi a l’interior de casa seva a Argelaguer, la Garrotxa. L’home, de mitjana edat, estava fent treballs domèstics al matí, quan les guspires d’una radial van anar entrant a poc a poc a una habitació. Les flames van destruir totalment aquesta cambra i la cuina. A més a més, el fum va afectar tota la resta de la primera planta de l’habitatge. Vuit dotacions de bombers van acudir fins al lloc dels fets. L’home va haver de ser traslladat a l’hospital de Sant Jaume d’Olot perquè tenia cremades de segon grau a la cara i una intoxicació lleu per inhalació de fum. D’altra banda, una deflagració de gas butà va fer caure un envà de fusta a Manresa i va ferir un home que vivia al pis. A causa de la deflagració l’home va fer-se cremades de primer grau a la cara i cops al cap.

Publicat al Punt 11/02/07
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2268817

(Ajuntament d’Argelaguer)

Veure butlletí en PDF 2049

(Ajuntament d’Argelaguer)

Veure butlletí en PDF 4398

Aquest any 2006, es commemora el 75 aniversari de l’Escola Mont-Palau d’Argelaguer. Doncs l’any 1931 es va colocar la primera pedra de l’escola, es dir, durant el període de la II República Espanyola. La gent gran recorda que el dia de la inauguració, la mainada anava en filera cap a l’escola, cantant la marsellesa, i després del discurs pronunciat per l’alcalde, en Domingo Abulí, de Can Rafelic, es van repartir caramels embolicats amb un paper amb els colors de la bandera republicana (L’Argelaga, núm 2).

Per commemorar el 75 aniversari de la seva construcció proposaria organitzar quelcom acte dins el recinte escolar, conjuntament amb les mestres i la col·laboració de l’ajuntament. Personalment proposaria que aquest acte tingues similitud amb l’anteriorment exposat del dia de la seva inauguració, si més no els caramels!!!!

Dit acte deuria invitar a tots aquells alumnes que haurien passat per l’escola Mont-Palau des de la seva obertura fins avui, es important per poder ajuntar experiencies de diferents generacions i fer en comú una festa de gent gran, joven i mainada d’Argelaguer.

Argelaguer es un nucli urbà amb una petita població d’habitants, on passen pocs esdeveniments historics per tant considero de molta importancia poder celebrar aquest 75 aniversari, co men el seu moment es va celebrar el desè aniversari de la seva reobertura que es produí el 14 de juny de 1988.

Eva Llansana

L’Escola ha renovat els ordinadors i ha donat els vells al poble. En principi són 8, i poden ser més.

Des de l’AMPA i l’Ajuntament s’obre una llista d’interessats que vulguin rebre en donatiu un ordinador Pentium 166 amb el seu monitor, teclat i ratolí, que es troben en dipòsit als baixos de l’Ajuntament.

Aquests ordinadors s’entregaran havent formatejat el disc dur i carregat amb programari lliure (Sistema operatiu basat en GNU/Linux i l’Open Office), amb opció de posar també un Windows 98.

Els interessats han de demanar-ho a en Francesc Tomàs , 972 287218, o bé a l’Ajuntament o algun altre membre de la Junta de l’AMPA (Cristina, Marc o Joan).

Els criteris a seguir per fer donació seran:

Que siguin entitats del poble en ple funcionament, famílies o persones que no tinguin cap ordinador a casa o bé jubilats i persones grans interessades a iniciar-se en informàtica d’usuari.

Si hi ha més peticions que segueixin aquest perfil que disponibilitat es posaran a sorteig.

Ben cordialment

Ajuntament d’Argelaguer – AMPA

Bop Núm.31 – Exercici 2005 Secció Ajuntaments
1421 · AJUNTAMENT D’ARGELAGUER Anunci sobre l’aprovació definitiva d’una ordenança

Bop Núm.32 – Exercici 2005 Secció Ajuntaments
1419 · AJUNTAMENT D’ARGELAGUER Edicte d’aprovació definitiva estatus i bases d’actuació Junta Compensació

Bop Núm.32 – Exercici 2005 Secció Ajuntaments
1420 · AJUNTAMENT D’ARGELAGUER Edicte d’aprovació inicial de dos modificacions puntuals de les Normes Subsidiàries d’Argelaguer

Bop Núm.60 – Exercici 2005
Secció Ajuntaments
2986 · AJUNTAMENT D’ARGELAGUER Anunci sobre aprovació inicial projecte d’urbanització de la UA industrial

Bop Núm.110 – Exercici 2005
Secció Ajuntaments
6316 · AJUNTAMENT D’ARGELAGUER Anunci sobre l’aprovació inicial inventari de senders 1ª fase

Bop Núm.113 – Exercici 2005
Secció Ajuntaments
6590 · AJUNTAMENT D’ARGELAGUER Anunci sobre informació pública convenis urbanístics

Bop Núm.115 – Exercici 2005
Secció Ajuntaments
6591 · AJUNTAMENT D’ARGELAGUER Edicte referent a devolució garantia definitiva

Bop Núm.126 – Exercici 2005
Secció Ajuntaments
7276 · AJUNTAMENT D’ARGELAGUER Edicte de notificació al titular d’un vehicle abandonat

Bop Núm.126 – Exercici 2005
Secció Ajuntaments
7277 · AJUNTAMENT D’ARGELAGUER Edicte de sol·licitud de llicència ambiental

Bop Núm.127 – Exercici 2005
Secció Ajuntaments
7402 · AJUNTAMENT D’ARGELAGUER Anunci sobre informació pública projecte de reforma de línia elèctrica subestació Olot a subestació Serinyà per canvi de tensió de 66 Kv a 132 Kv

Bop Núm.127 – Exercici 2005
Secció Ajuntaments
7403 · AJUNTAMENT D’ARGELAGUER Edicte d’aprovació definitiva projecte de reparcel·lació de l’ampliació del sòl industrial

Bop Núm.130 – Exercici 2005
Secció Ajuntaments
7620 · AJUNTAMENT D’ARGELAGUER Edicte d’aprovació inicial pressupost municipal i plantilla exercici 2005

Bop Núm.193 – Exercici 2005
Secció Ajuntaments
10788 · AJUNTAMENT D’ARGELAGUER Anunci d’aprovació inicial de projecte tècnic

Bop Núm.201 – Exercici 2005
Secció Ajuntaments
11429 · AJUNTAMENT D’ARGELAGUER Edicte sobre aprovació inicial Pla parcial de la zona de Can Jan

Bop Núm.209 – Exercici 2005
Secció Ajuntaments
11886 · AJUNTAMENT D’ARGELAGUER Edicte d’aprovació provisional modificació ordenances fiscals exercici 2006

Bop Núm.221 – Exercici 2005
Secció Ajuntaments
12726 · AJUNTAMENT D’ARGELAGUER Edicte sobre sol·licitud de llicència ambiental

Bop Núm.237 – Exercici 2005
Secció Ajuntaments
13681 · AJUNTAMENT D’ARGELAGUER Anunci d’aprovació definitiva i publicació d’ordenances fiscals

Bop Núm.237 – Exercici 2005
Secció Ajuntaments
13680 · AJUNTAMENT D’ARGELAGUER Edicte d’aprovació inicial d’una modificació puntual de les Normes Subsidiàries i d’un projecte de reparcel·lació d’Argelaguer

L’autovia A-26 està portant a la Garrotxa molts més problemes que solucions. Sembla com si amb el túnel de Castellfollit, una bona obra, s’haguessin acabat els pressupostos i, per tant, els miraments. Des de Sant Jaume fins a Besalú només trobem exemples de mala integració de la carretera al medi i a les poblacions. Uns exemples: A Sant Jaume, l’autovia passa a l’altura de les finestres de les cases a prop del Llierca i les rotondes semblen més pensades per al nus de la Trinitat que per a un poble garrotxí. A Argelaguer, el fals túnel -i tan fals- té uns talussos de més de vuit metres que envaeixen literalment les cases, i quan plou es van desfent a poc a poc.

El trànsit dels polígons industrials i de Tortellà continua passant per dintre de la població i l’autovia passa al costat de l’escola, perquè els nens gaudeixin del fum i dels sorolls. A Besalú han fet un cinturó d’asfalt i viaductes als únics terrenys que quedaven al poble més petit de la comarca, una cotilla que n’hipoteca el creixement i que comprimirà el poble per sempre més entre el Fluvià i l’autovia. I tot això no és res comparat amb el dia que entri en funcionament el túnel de Bracons i l’A-26 sigui la principal ruta per als camions de tot Europa que entren per la Jonquera i van cap a Espanya i Portugal, adéu a la Garrotxa actual. De moment, com a aperitiu, els veïns d’Argelaguer i Tortellà hem danar a voltar a Sant Jaume per entrar a casa nostra, 6 km més, sembla que tardaran un parell de mesos a arreglar-ho. Deuen pensar que com que estem acostumats a rebre ja no ens ve d’aquí. Potser aquesta és una bona manera d’amortitzar les espectaculars rotondes de Sant Jaume de Llierca.

Joan Cabratosa

Oriol Mas – El Punt

Els conductors que vulguin entrar a Argelaguer anant en direcció a Olot s’hauran d’esperar fins a mitjan gener per poder-ho fer sense haver d’anar a voltar fins a Sant Jaume de Llierca. Tot i que inicialment es va habilitar un carril central per poder entrar a Argelaguer, el perill que comportava la maniobra, a causa d’un canvi de rasant, va fer que el tanquessin. Precisament, els Mossos d’Esquadra hi han augmentat la presència policial, perquè hi havia gent que treia els cons per entrar al poble.

El retard en l’entrada en servei de l’accés a Argelaguer, anant en direcció a Olot, fa que els habitants d’Argelaguer i Tortellà hagin de recórrer cada dia com a mínim cinc quilòmetres i mig més per arribar a casa. De fet, aquesta és la queixa principal des que l’autovia entre Argelaguer i Sant Jaume de Llierca va entrar en servei, dijous passat, ja que tant els veïns com l’Ajuntament havien reclamat una solució provisional. La solució va consistir a adequar un carril central, abans de l’entrada del fals túnel, perquè els vehicles poguessin girar i incorporar-se a la carretera vella que travessa Argelaguer. El trencant es va obrir, però es va tornar a tancar de seguida perquè un canvi de rasant feia la maniobra molt perillosa, i podia provocar accidents. Segons ha confirmat l’alcalde d’Argelaguer, Josep Dorca, es preveu tenir enllestit l’accés definitiu pel pont com a molt tard el 15 de gener.
Mentrestant, els Mossos d’Esquadra elaboren un informe sobre la situació, i han incrementat la presència al trencant per informar els conductors de com han d’entrar al poble. A més, s’han trobat que la gent havia retirat els cons diverses vegades per utilitzar el trencant, tot i la prohibició. Finalment, Dorca s’ha queixat del que considera que és «una mala planificació i senyalització», que afecta sobretot la gent del poble i que també ha obligat l’empresa Teisa a canviar horaris i a reduir el nombre d’autocars que hi paren. L’alcalde ha proposat als responsables de l’obra que fins al dia 15 els cotxes que van d’Olot a Besalú passin per dins el poble, i així el trencant es podria utilitzar sense perill, però la proposta no ha tingut èxit.