Argelaguer viu

Estem al segle XXI i encara les dones àcrates, llibertaries, anarquistes, les treballadores, estan essent doblement oblidades al nostre país i al mon sencer per tenir aquest pensament i al mateix temps, per ser dones.
Com a exemple, el passat 12 de febrer es varen complir 100 anys del naixement de Federica Montseny, un personatge tant controvertit com fonamental en l’historia mes recent del nostre país, una propagandista de l’ideal àcrata, una pionera de la alliberació de la dona, una protagonista de la revolució espanyola.

Al mateix temps, es d’obligació el recordatori d’altres moltes que foren enterrades en l’anonimat de manera deliberada o inconscientment. Dones que participaren en la lluita per l’alliberament de la dona. Dones no tan anónimes com: Lucia Sánchez, Saornil, Antonia Maymon, Ampar Poch, Teresa Mane, Emma Goldman, Lola Iturbe, Maria Lacerda de Maura, Casilda i d’altres menys conegudes. Dones que tot i essent pioneres en les lluites per reivindicar mes igualtat, avui son ignorades, tristament, per les dones que viuen en l’actualitat i que son les que han recollit els fruits que varen donar aquelles lluites.

No es pot oblidar el passat ni girar la vista cap un altre costat, quan en el present, ens trobem davant de tantes injusticies: Les dones son acomiadades per estar embarassades o es troben amb entrevistes de treball on s’exigeix a la dona que no es quedi embarassada. Pateixen agressions amb resultat de mort o amb sequeles físiques i psíquiques (conseqüències d’aquest sentiment de possessió sobres les dones). Ens trobem que, cada cop mes, el mercat laboral va assolint quotes de precarietat alarmants i, inevitablement, això afecta directament a les dones. Moltes es veuen obligades a treballar sense contractes o amb contractes que reflecteixen unes condicions inferiors a les dels homes, per exemple, cal recordar la diferencia en els salaris o la poca valoració de les seves aptituds professionals en contraposició a la importància que es dona a la estética o a la presencia física.

Podríem seguir enumerant moltes altres injustícies que pateixen les dones del segle XXI però ara caldria preguntar-nos i tot això a on ens porta?. Evidentment a uns estereotips de dona com a objecte desitjat i a una major permisivitat ètica i moral per l’home que per la dona, però, sobretot, a una clara dependència econòmica de la dona. Aquest fet comporta una serie d’actituds masclistes que condicionen la dona a adoptar un rol determinat, com pot ser educar i tenir cura dels fills/es, fer les feines domestiques, etc. Tot això determina que la majoria de les dones, amb contades excepcions, tinguin por d’assolir majors graus de llibertat i es resignin a acceptar la seva situació de dependència.

Es per això que des de la CNT-AIT, amb motiu del dia 8 de marc, dia de la dona treballadora, ens solidaritzem i creiem que la dona te el dret a la llibertat absoluta, com ésser humà que es. La llibertat i la igualtat, no son solament patrimoni dels homes sinó de tota la humanitat. Ningú ha escollit ha on vol néixer, per tant, ningú té dret a oprimir ni a fer, com es en el cas de la dona, que la seva vida sigui desgraciada per el sol fet d’haver nascut. dona.

Tal i com afirmava, amb encert, Emma Goldman: “No es podrà dur a terme l’emancipació humana, mentre un sexe domini a l’altre”

Figueres, dissabte 5-03-05.
El Comité Local del Sindicat d’Oficis Varis de la C.N.T-A.I.T de Figueres i Comarca.