Argelaguer viu

Memorial Democràtic el cost humà de la Guerra Civil per Argelaguer.-El 15 de gener de 1939 els feixistes van entrar a Tarragona, el 26 van entrar a Barcelona, el 3 de febrer a Girona.

El 8 de Febrer a Argelaguer. Van travessar el poble sense aturar-se, camí de la frontera, per on havien sortit mes de 300.000 persones cap a un llarg exili.

“Nuestras tropas continúan sin descanso la liberación de la pequeña parte de Cataluña próxima a la frontera francesa que aún no ha sido rescatada por los soldados españoles. Durante la noche pasada fue ocupado Camprodón, de gran importancia militar; y en el día de hoy se ha llevado a cabo la ocupación de Planes y Planoles, y otros pueblos próximos a Tosa. También ha sido alcanzada la frontera en otro punto importante, con la ocupación de la ciudad de Puigcerdá. El enorme desastre de las tropas rojas sigue acusándose en todas las carreteras y caminos, donde se encuentran abandonadas grandes cantidades de armas, municiones, efectos y material de todas clases, imposibles de detallar por su número y diversidad. Salamanca. 10 de fébrero de 1939. III año Triunfal. De orden de S.E. el general jefe de Estado Mayor, Francisco Martin Moreno.”
Otrosi: “Ampliación del Parte anticipado. Nuestras fuerzas han alcanzado en el día de hoy, todos los pasos de frontera francesa de Puigcerdá hasta Portbou. La guerra en Cataluña ha terminado. Salamanca, 10 de febrero de 1939. III Año Triunfal. De orden de S.E. el General de Estado Mayor, Francisco Martin Moreno”. Al cap de poc, l’exércit va nomenar una comissió gestora provisional perqué es fes cárrec del Ajuntament de Argelaguer.(Arrels i Llavors d´Argelaguer, Volum III)

Sovint es parla de «Recuperar la memòria històrica», però cal ser més explícits, parlem dels centenars de sacerdots sacrificats a partir del 19 de juliol de 1936, o tal vegada del «Cost humà de la guerra civil espanyola, perquè els primers estan ben comptabilitzats i degudament homenatjats i enterrats en lloc sagrat, els altres encara deuen estar als «llimbs».
Avui històricament ningú pot negar que l´aixecament militar contra la República legalment representativa de tots els Argelaguencs, fou un cop de Estat antidemocràtic i feixista, al qual la Santa Mare Església s´adherí d´una manera total i absoluta, en una comunió que dura més de quaranta anys, en què el Cabdill entrava i sortia de les Catedrals sota Tàlem a tothora. Malauradament molts religiosos moriren i foren maltractats…, però qui signà la seva sentència? Les mateixes Jerarquies Eclesiàstiques amb el seu compromís polític.
Tots els morts ens han de merèixer el major dels respectes, fins i tot els que demanen la «Recuperació de la Memòria Històrica» i dels quals ningú gosa ni parlar-ne.

Del nostre poble de Argelaguer van desaparèixer una munió de Joves, que per gust o a la força varen haver d´anar a combatre aquells sublevats que els arrabassaven la llibertat del poble…, molts, no tornaren mai…, i ni tan solament ningú ha gosat reivindicar un senzill Monument, un símbol de agraïment per a ells, no se´n parla talment com si mai haguessin existit…!, lamentable i vergonyós!, perquè encara hi ha molta de por a Argelaguer de parlar d´aquestes coses, tot i que la guerra s´acabà ja fa setanta anys, però Veïns és que tenim una democràcia municipal tutelada i encara ara resulta més còmode no parlar d´aquests morts en certa manera semblen maleïts.

El “Cost humà“ de la Guerra Civil, en Argelaguer es quantificà així (Memoria Histórica): Mort a Argelaguer: Don Francisco Badosa Ventura, parroco de Argelaguer (27-8-1936). En el cementiri municipal de Argelaguer, nínxol número 1-esquerre, es llegeix el següent epitafi: “Aquí descansan los restos de los hermanos Rdo. D. Francisco y D. Pablo Badosa Ventura, cura parroco de esta (Argelaguer) durante 24 años. Fue vilmente asesinado por las hordas ateas y antiespañolas. A la edad de 69 años el 27 de agosto de 1936. R.I.P. Religiosos de Argelaguer morts a Barbastro (Huesca): Esteve Casadevall i Puig i Jaume Falguerona i Vilanova, mártirs claretians, fills de Argelaguer, bisbat de Girona, fusilats a Barbastro, amb els seus 49 companys, al Estíu de 1936, beatificats. Morts al Front: Badosa Pararols, Gabriel (Biel de Gifreda), 26 anys, pagés, solter. Mort a Villalba de los Arcos (8-9-1938). Bartrina Comas, Ramon (Mas Castellà), desaparegut al front. Devesa Bretcha, Miquel (Can Sorribes de Pont), 33 anys, casat. Front del Segre (5-1-1939). Espígul Gassiot, Antoni (Cal Mut), 33 anys, solter, pagés. Mort a les Pedres de Oló (14-9-1938). Font Badosa, Pasqual (Can Menyaric), 23 anys, solter, pagés, mort a Poble de Requena (3-1938). Masdemont Oliveras, Pere (Cal Sant), 33 anys, pagés, casat. Front del Segre (14-8-1938). Pagés Serra, Pere (Can Vilá). Extremadura (1937). Roca Font, Pere (Cal Sant), 33 anys, casat. Mort al Hospital la Sabinosa (Tarragona) (30-8-1938). Rota Jordà, Joan (Can Raticuel). Mort al Camp de Sant Marcos (León) (1939). Morts de altres poblacions a Argelaguer: Alvarez Méndez, José, 32 anys, Guárdia Civil. Mort a la Olivera de Aymá (17-2-1937). Era Caporal a la Comandáncia de Cadaqués. Izquierdo Martínez, Giner, 40 anys. (4-2-1939). Formava part d’un comboi de presoners. Com podeu adonar-vos, en la vinya del senyor hi ha de tot, depèn de les ulleres que un porti per repassar la història, per uns tots els honors i homenatges» i per la gent del poble: «el més lamentable dels oblits».

Esperem per part de les nostres autoritats municipals (CiU-ERC) un gest vers la memòria històrica de Argelaguer, fem un Monument com a Memorial Democràtic per tots, aprofitem que estem reparant la Esglèsia dels Beats Esteve Casadevall i Puig i Jaume Falguerona i Vilanova. Gràcies. Eva Llansana i Benaiges i Juan R. Lejarza Cal Musìc. (Revista L´argelaga núm 20 desembre 2007)