Argelaguer viu

L’autovia A-26 està portant a la Garrotxa molts més problemes que solucions. Sembla com si amb el túnel de Castellfollit, una bona obra, s’haguessin acabat els pressupostos i, per tant, els miraments. Des de Sant Jaume fins a Besalú només trobem exemples de mala integració de la carretera al medi i a les poblacions. Uns exemples: A Sant Jaume, l’autovia passa a l’altura de les finestres de les cases a prop del Llierca i les rotondes semblen més pensades per al nus de la Trinitat que per a un poble garrotxí. A Argelaguer, el fals túnel -i tan fals- té uns talussos de més de vuit metres que envaeixen literalment les cases, i quan plou es van desfent a poc a poc.

El trànsit dels polígons industrials i de Tortellà continua passant per dintre de la població i l’autovia passa al costat de l’escola, perquè els nens gaudeixin del fum i dels sorolls. A Besalú han fet un cinturó d’asfalt i viaductes als únics terrenys que quedaven al poble més petit de la comarca, una cotilla que n’hipoteca el creixement i que comprimirà el poble per sempre més entre el Fluvià i l’autovia. I tot això no és res comparat amb el dia que entri en funcionament el túnel de Bracons i l’A-26 sigui la principal ruta per als camions de tot Europa que entren per la Jonquera i van cap a Espanya i Portugal, adéu a la Garrotxa actual. De moment, com a aperitiu, els veïns d’Argelaguer i Tortellà hem danar a voltar a Sant Jaume per entrar a casa nostra, 6 km més, sembla que tardaran un parell de mesos a arreglar-ho. Deuen pensar que com que estem acostumats a rebre ja no ens ve d’aquí. Potser aquesta és una bona manera d’amortitzar les espectaculars rotondes de Sant Jaume de Llierca.

Joan Cabratosa